9788420483559

Illuminae: Expediente_01

Ho reconec: no feia bona pinta. Coberta poc atractiva, amb missatge de la MTV “la nueva obsesión juvenil de la temporada”, booktubers exaltats fins al paroxisme…No tenia gaires esperances. M’esperava una novel·la distòpica mediocre del tipus La quinta ola o pitjor. En resum, és una història clàssica de ciència-ficció: planeta destruït, supervivents, naus espacials, conspiracions i persecucions. Però li he trobat alguns punts positius que vull comentar:

1. El format i l’edició: està construïda a partir de fragments (informes d’analistes, extractes del diari de la IA de la nau, xats i e-mails, imatges en ASCII, etc.), que tot i que no és cap invent, en novel·la juvenil no està tan vist; el més innovador és que en aquest format fragmentat és capaç de transmetre molta acció, cosa que no em sembla fàcil. Tot i que són 600 planes, es llegeix prou ràpid. A nivell gràfic, em sembla molt treballat.

2. L’argument: d’acord, reconec que sóc fan de la ciència-ficció i que estic condicionada pels meus gustos personals. També crec que la ciència ficció és un gènere apreciat pel públic juvenil, que potser no coneix 2001: Una odissea a l’espai (la història recorda una mica). Trobem molta acció amb bones dosis d’amor romàntic, aspecte que pot agradar a diferents perfils. Les sorpreses que ens reserven els autors també són interessants. L’argument és molt cinematogràfic (la pel·lícula ja està en marxa, pel que he vist); llàstima que llavors, al meu parer, es perdrà l’originalitat, que precisament és el format.

3. El llenguatge: en un principi vaig pensar que només emprava llenguatge juvenil (bastant creïble), però més endavant vaig apreciar que anés canviant el registre en funció del personatge (curiós i no tan creïble el llenguatge poètic de la IA).

4. El tractament de gènere: és agradable veure com el gènere femení té tanta presència com el masculí i al mateix nivell. A diferència de moltes novel·les de ciència-ficció (força masclista per tradició), trobem una gran abundància de personatges femenins forts.

 

Punts febles:

1. Potser als lectors menys avesats o impacients se’ls fa massa pesat, especialment al principi. Com no està escrit de manera lineal, al principi costa una mica de copsar. Als lectors habituals i fans de la ciència-ficció els encantarà.

2. Les dosis d’amor romàntic: al meu criteri, poc realista en aquest sentit, tot i que entenc que hi sigui.

3. Protagonistes: podrien estar millor construïts i cauen una mica en els tòpics.

4. Quina mania de fer sagues! Tot i que la novel·la funciona de manera independent, cosa que s’agraeix.

5. Grans dosis de violència, amb punts gore. Bé, no ho veig ben bé com un punt feble, però jo aviso, per a lectors sensibles.

 

En resum: recomano aquest llibre perquè, tot i no presentar una gran qualitat literària, penso que és original, especialment en el format i l’edició, i no posa les coses fàcils, cosa que agraeixo; subestimar els lectors juvenils és una falta de respecte, i baixar el nivell no crec que sigui una bona opció.

L’edita Alfaguara el 2016 i està escrit per Amie Kaufman i Jay Kristoff. Algunes imatges:

IMG_20160627_165157  IMG_20160627_165650  IMG_20160627_165739 IMG_20160627_165908 IMG_20160627_170154 IMG_20160627_170302 IMG_20160627_170352 IMG_20160627_170431 IMG_20160627_170533 IMG_20160627_170609 IMG_20160627_170700 IMG_20160627_170825

 

(Font de la imatge de coberta)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *