Literatura juvenil: sobredosi de distopia

Epidèmies. Zombies. Aliens. Màquines assassines. Desastres naturals. Guerres. Mort, destrucció global i decadència de l’espècie humana. Desesperança, no future. Aquesta és l’última moda en literatura juvenil, novel·les distòpiques que presenten característiques molt similars: protagonista jove que generalment és una màquina de matar, freda i impertorbable, obligat a ser així per les circumstàncies de maldat i injustícia que l’envolten (tot i que en el fons sempre és bona persona, aspecte que es veu reflectit en el seu amor cap a progenitors o germans), o bé és un tros de pa i representant de les bondats humanes, i en aquest cas el paper de dur recau en algun company inseparable.

La novel·la distòpica no és una cosa nova. Trobem grans i meravellosos exponents a la literatura juvenil i per adults, com Huxley i Orwell. Però en els últims anys ens trobem amb un excés de novel·les distòpiques per joves que semblen tallades amb el mateix patró, on l’únic aspecte que les diferencia és el tipus de desastre que destrueix el món. Però és que…Hi ha vida després de la distopia!

Sovint classificades erròniament com a ciència-ficció (ja que de ciència no tenen res), només pel fet que l’acció es desenvolupa en un futur generalment no gaire llunyà, aquestes novel·les, escrites amb un llenguatge i estil fàcil i ràpid (no sigui cas que els joves no les entenguin, pobrets), semblen l’única opció per a joves a la novel·la realista o fantàstica. Seria una bona cosa recuperar la novel·la de ciència-ficció no distòpica, aquells clàssics de la ciència ficció (Asimov, Herbert, etc.) que també eren capaços d’imaginar-se un món millor (novel·la utòpica) o senzillament diferent. O és que només podem oferir als joves una visió del futur espantosa? Fins i tot autors com Philip K. Dick o China Miéville (autor molt recomanat!), que presenten novel·les fosques, tenen present l’originalitat en els seus arguments i ens permeten imaginar un futur, si més no, diferent. El que estem veient en la novel·la distòpica actual és un futur gairebé igual que el present, però empitjorat per causes pròpies o alienes, novel·les que no sorprenen en arguments, personatges o estils literaris.

Molts opinaran que és millor que els joves llegeixin això que res; però el paper de les persones que treballem en el foment de la lectura (escriptors, bibliotecaris, llibreters, etc.) hauria de permetre oferir varietat i qualitat en les lectures juvenils. No segrestem als lectors juvenils amb novel·les que (siguem clars) no ofereixen prou qualitat, ni menyspreem la seva intel·ligència. Els joves són perfectament capaços d’apreciar les bones històries i la bona literatura, i podem contribuir al creixement del seu univers lector amb una oferta variada i original. Oferim també la possibilitat d’imaginar un món millor, i no només pitjor.

 

(Font de la imatge)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *