1983153_640px

Recepta per fer una novel·la juvenil estereotipada

Per motius professionals, estic llegint 5 novel·les juvenils per a puntuar-les; la meva sorpresa ha estat majúscula quan he vist que a 3 d’elles, les protagonistes eren guapes i riques. Aquest fet m’ha fet pensar en els estereotips que es repeteixen (encara) en infinitat de novel·les juvenils, que exposo a continuació (podeu enviar i comentar els que vulgueu, seran benvinguts):

 

JA ÉS AQUÍ…L’ESTEREOTIPÒDROM!*

 

NOIS:

-Mirada profunda, intensa i/o “abrasadora”.
-“Mechón” rebel que cau sobre el front (i s’ha d’anar apartant). Generalment ros “mel” o negre “carbó”.
-Mandíbula quadrada i/o forta.
-Espatlles amples; encara que siguin alts i prims han de tenir espatlles amples!
-Veu càlida, però viril alhora.
-Amb alguna habilitat fora de sèrie, generalment esportiva o artística (ja se sap, és una ànima sensible, encara que no ho pugui semblar en un principi).
-Adults, joves i infants el respecten, fins i tot si és un “rebel” maleducat. Bé, el respecten tots menys els pares de la noia, però al final sempre l’acaben acceptant.
-Amb problemàtiques familiars o relacionades amb drogues/males companyies, cosa que sempre ajuda a justificar el seu comportament de “xungo” maleducat (pobrets, és que en el fons són bons, però han patit molt, a diferència de les noies).
-Sol ser molt segur de si mateix. Els problemes d’inseguretat els reservem per la noia.
-Halo de misteri. A mesura que avança la novel·la, es va descobrint el misteri que l’envolta.
-El noi pot ser d’origen humil; però la noia generalment és de classe alta.

 

NOIES: 

-Esveltes, siguin altes o baixes. Es ressalta sovint que estan maques fins i tot amb dessuadores velles (peça de roba molt habitual en elles; el noi sempre les sorprèn amb el “monyo desfet” o “cua desfeta” i la “dessuadora vella”). Uns texans vells tampoc poden faltar en el vestuari. En algún moment de la novel·la, fes que “s’arreglin” una mica, ja saps, vestits i maquillatge, per a que el noi pugui fardar de noia o adonar-se, si no ho ha fet ja, de que és molt guapa. Una festa és l’ocasió ideal.
-Ulls o cabell “color mel”, ja hem dit que està molt de moda. Encara que siguin d’altre color (com verd o blau, marró és massa normal per elles; com a molt, poden ser “negres i profunds”), els ulls o el cabell han de ser bonics. Els ulls ametllats també estan de moda, tot i no ser asiàtiques. No oblideu descriure color d’ulls i cabell, és important per a conèixer el o la protagonista.
-Humils: mai no s’adonen que són belleses, ha de venir el noi o les amigues per dir-ho.
-Obedients: sempre fan cas als papàs, com a bones filles que són (si fan dolenteries, després es senten culpables).
-Sempre tenen una amiga que no és tan maca com elles, però té molta personalitat. Fa de veu de la consciència de la protagonista.
-Ella sol treure bones notes; ell no.
-De vegades, per afegir més emoció, la noia és distant i té una cuirassa protectora; però no patiu, el noi sempre aconseguirà estovar-la i descobrir la noia afectuosa i sensible que en realitat és.
-Sovint hi ha germans o germanes petites que són els trastos de la família; són moguts però simpàtics, i les protagonistes se’ls estimen molt sempre. Ja se sap, el rol cuidador de les dones sempre present!
-Nois i noies sempre tenen els llavis suaus quan es fan petons; és que se’ls cuiden!
-En el sublim moment del petó, l’alè d’ambdós sempre es destaca que és càlid; suposem que si l’alè està fred és un vampir (que podria ser).

 

PROGENITORS:

-Els papàs normalment tenen cases o cotxes de luxe (el cotxe sol ser Mercedes) i avicien molt les seves filles, almenys en l’aspecte material (en l’aspecte emocional no tant, per això sovint hi ha el noi, per suplir aquesta mancança). Generalment són molt protectors.
-Les mares solen ser dones que depenen econòmicament dels pares, i la seva activitat preferida sol ser pintar quadres, cuinar o anar de compres. També trobem molt les que tenen depressió i són addictes als antidepressius i ansiolítics.

 

RECEPTA

Si barreges aquests elements i fas un argument senzillet on s’hagi de resoldre algun misteri (res complicat, no t’hi amoïnis) o bé superar una desgràcia familiar (que segur serà superada; la família de la protagonista sol estar unida, a diferència de la del noi), ja tens la novel·la feta!

O senzillament planteja la situació en què noi i noia es coneixen i ja ho tens (si fas que al principi comencin amb mal peu, la novel·la et sortirà més llarga i afegeixes tensió). Ull, ha d’acabar bé, eh! És a dir, han d’acabar junts per sempre, que quedi clar!

També pots fer una novel·la distòpica, que sempre funcionen bé i potser et compren els drets per fer una pel·lícula, aplicant els mateixos estereotips. En aquest cas, fes la protagonista una mica més dura i sense pares (amb germans sí, no et descuidis que han de tenir algú de qui cuidar), que per a sobreviure en un món devastat és més creïble. Es dona per fet que el noi de la novel·la distòpica té cuirassa emocional, no el fagis “tou”!

 

Us sona algun d’aquests estereotips?

 

*”Estereotipòdrom” és un terme genialment inventat per l’Anna Manso.

(Aquest article l’he escrit recordant a la Gisela Ruiz i a l’Andrea Pozo, actualment a terres nord-americanes; hem conversat molt sobre aquests temes! Us trobo a faltar.)

 

(La foto l’he tret d’aquest web)

5 thoughts on “Recepta per fer una novel·la juvenil estereotipada

  1. Com no ens han de sortir figaflors, pobretes, si les alimentem amb això…
    I quines són les cinc novel·les? O és un secret?

    1. És un secret, que no vull crear-me enemics així a lo loco jejeje. Però és fàcil reconèixer l’estereotip, es reprodueix a moltíssimes novel·les juvenils! “After”, per exemple 😉

  2. També trobem pares separats on la mare és assenyada, ecologista i treballa fins a l’extenuació i on el pare és ric, malcria la filla i a més té una parella que tracta la jove injustament.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *