Webs de biblioteques per adolescents: estat de la qüestió

Les biblioteques catalanes han treballat molt per adaptar-se a la societat actual; han redissenyat els seus espais físics i virtuals per tal de satisfer les necessitats de perfils cada cop més específics. Avui dia, una biblioteca sense lloc web és impensable. Des del Consorci de Biblioteques de Barcelona, per exemple, s’han creat serveis i aplicacions específiques relacionades amb noves tecnologies pensades per a augmentar l’autonomia de l’usuari i també conèixer els usos que fan dels serveis i la col·lecció (destaquem la posada en marxa de l’accés als serveis a través de dispositius mòbils o la incorporació de la radiofreqüència -RFID-, que permeten a l’usuari utilitzar els serveis de manera autònoma, localitzar els documents i les fonts de manera més senzilla, així com fer l’autopréstec sense haver de passar pel taulell).

Però per a que totes aquestes millores arribin a l’usuari adolescent, primer s’haurà de canviar el que determinarà el seu ús: la percepció. I aquesta percepció passa per dissenyar continguts visibles, amb impacte i en línia amb els seus gustos i preferències.

Els perfils que generalment trobem als webs de biblioteques públiques a Catalunya i Espanya són els següents:

• Infantil: de 0 a 14 anys
• Adults: a partir de 14 anys

Però els perfils encara es podrien segmentar més, en base a capacitats cognitives o interessos:

• Bebès: de 0 a 3 anys
• Infants: de 4 a 11 anys
• Adolescents: de 12 a 18 anys
• Joves adults: de 18 a 30 anys
• Adults: de 30 a 65
• Persones grans: (majors de 65)

A Catalunya i Espanya no és una pràctica habitual tenir un espai web específicament dissenyat per adolescents (encara), a diferència d’altres països; a Estats Units, per exemple, és una pràctica més comuna disposar d’una secció Teens (fins i tot empren el terme Tweens, per a la franja entre infants i adolescents). Es curiós que mentre que en el món de les biblioteques i la lectura s’ha arreplegat el públic adolescent dins la denominació Infantil i Juvenil (Biblioteca Infantil i Juvenil, Literatura Infantil i Juvenil, etc.), no succeeix el mateix dins l’àmbit web; el públic adolescent queda exclòs, doncs, a nivell de disseny i continguts, de la secció Infantil. Per tant, ens trobem davant un buit en continguts digitals per a aquesta franja, que no s’hi sent representat, ni a nivell web ni a nivell físic.

Es pot tenir una secció web a la biblioteca específica per joves molt adequada però que presenti un baix ús. Hi ha biblioteques que inverteixen força pressupost en la difusió d’aquests serveis, però alguna cosa falla quan aquesta no obté els resultats esperats. Alguns dels possibles motius podrien ser el desconeixement del seu usuari (manca d’estudis d’usuaris), així com la poca o nul·la participació dels usuaris en disseny i continguts. Una imatge alliçonadora o “escolar” tampoc ajudarà a que els usuaris participin: si només es parla d’estudis, feina, prevenció sexual i prevenció de drogues, difícilment els usuaris es veuran atrets pels continguts (són necessaris, però no en exclusiva). Els experts aconsellen que, davant el dubte, millor dissenyar per usuaris més grans que per usuaris més petits; els adolescents se sentiran còmodes en un web per adults, encara que presenti alguna dificultat, que no pas amb webs amb aspecte massa infantil.

Sovint ens trobem amb webs de biblioteques que són 1.0; són webs de lectura, que no permeten la interacció de l’usuari. Aquest esdevé, doncs, un subjecte passiu que es limita a observar els continguts que el creador del web li ofereix. Algunes altres biblioteques ja han incorporat funcions del web 2.0 (per exemple, amb la presència de xarxes socials, encara que no és només això), permetent a l’usuari interactuar amb altres usuaris i amb el contingut del web, passant de ser un usuari passiu a un actiu. El web 3.0 ofereix característiques molt atraients per al públic adolescent, tenint en compte les característiques del seu perfil: opcions de personalització, la possibilitat d’evitar informació irrellevant en els resultats de les cerques, possibilitat de cerques intel·ligents, etc. El web 3.0 planteja Internet com una gran base de dades, facilitant l’accés a la informació i creant el web semàntic, en construcció permanent, a partir de models RDF/XML. Del web 2.0 i 3.0 es diu que està en fase beta perpètua; el mateix passarà amb les seccions web per adolescents, que s’hauràn d’anar adaptant amb el temps, disposant de sistemes que permetin aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació.

(Aquest text és un extracte del meu Treball Final de Màster en gestió de Continguts Digitals, “Llocs web de biblioteques per adolescents: recull de bones pràctiques, anàlisi de referents i proposta pel Consorci de Biblioteques de Barcelona“. Aviat disponible en línia).

 

(Font de la imatge)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *